Més de cent cavalls drets damunt les potes del darrere, enmig d'una gentada que no s'aparta.

Això és es Caragol des Born. La imatge que tothom té al cap quan sent «Sant Joan».

Però Sant Joan no és un concert ni un dia solt.

És una festa amb segles a sobre i un ordre estricte.

I uns protagonistes que manen: els cavalls i els caixers.

D'on ve

La parròquia de Sant Joan surt citada per primera vegada al Pariatge de 1301.

Al segle XIV ja hi ha una obreria organitzada al seu voltant. Anaven a cavall a fer la recapta i a l'ermita, a cinc quilòmetres del poble.

D'aquella romeria medieval en queda l'esquelet de la festa d'avui.

Per això Ciutadella manté l'estructura més tradicional de Menorca. No l'ha reinventada. L'ha heretada.

Qui mana: la Junta de Caixers

La festa no l'organitza cap regidor. La governa la Junta de Caixers, que representa els estaments de la Ciutadella antiga:

  • L'Església — el caixer capellà.
  • La noblesa — el caixer senyor, escollit d'entre les famílies de l'antiga aristocràcia.
  • Els artesans — el caixer casat.
  • Els aprenents — el caixer fadrí, que no pot ser casat i que porta la bandera.
  • La pagesia — dos caixers pagesos.

Junts amb la resta de cavallers formen sa Qualcada.

El protocol no és només tradició oral: hi ha una ordenança municipal que el regula, aprovada el 2012 i modificada el 2014 i el 2023.

Es jaleo

Es jaleo és la música que ho mou tot.

Quan sona, els cavalls s'aixequen damunt les dues potes enmig de la gent.

No hi ha tanca. No hi ha barrera. La gent envolta el cavall i, amb la mà enlaire, l'acompanya.

Aquesta confiança entre cavall, cavaller i poble és, ben mirat, la festa sencera.

Es dissabte des be

La festa comença el dissabte al vespre. I comença sense cavalls.

El be s'exposa dins la cotxera del caixer pagès que el durà l'endemà.

I el poble hi va. A veure'l i a tocar-lo.

Són centenars de visites, l'animal net i aclarit, i cap acte oficial.

Es diu sa vetla des be, i és el moment que l'ordenança municipal fa servir per marcar quan arrenca tot.

Es Diumenge des Be

A les nou del dematí el fabioler toca es tambor i es fabiol per primera vegada, amb la conformitat del caixer senyor.

A partir d'aquí, la música ja no s'atura.

L'homo des be representa sant Joan Baptista. Va descalç, vestit amb pells i amb creus pintades al front, als braços i als peus.

Du l'anyell viu damunt les espatlles tot el dia. No el pot deixar en terra ni una vegada.

Acompanyat dels caixers, entra a les cases i convida el poble. El 2026 va fer 89 visites, segons el recompte que en va publicar IB3.

Al migdia es representa «Foc i fum», la sarsuela que Joan Benejam va escriure el 1884.

Dia 23: es dissabte de Sant Joan

Es diu «dissabte» encara que caigui en dimarts. És el nom de l'acte, no el dia de la setmana.

Poc abans de les dues del migdia el fabioler, damunt un ase, va al palau del caixer senyor.

No hi va a començar res. Hi va a demanar permís.

«Noble caixer, donau vós permís per començar el replec?»

Quan el caixer senyor diu que sí, sona es primer toc de fabiol.

És un dels moments amb més gent de tota la festa: marca l'inici de dos dies seguits.

I el replec té un ordre que no se salta. Primer el caixer fadrí, després el casat, després el pagès més jove i, el darrer, el pagès major.

A les sis del capvespre, es Caragol des Born.

Després, vespres a l'ermita de Sant Joan de Missa.

I la nit s'allarga. Ses corregudes de ses Voltes: de la plaça de la Catedral a la plaça Nova i tornar, tres vegades.

Llavors es caragol de Santa Clara, tres voltes pels carrers del convent. Allà els cavalls entren dins les cases.

De matinada, beguda a ca el caixer senyor.

Dia 24: el dia de Sant Joan

A les vuit del dematí el fabioler torna a demanar permís.

El dematí és l'assaig. Sa Qualcada baixa a es Pla i prova els jocs, més a poc a poc que al capvespre.

Hi torna a haver corregudes i caragol a Santa Clara.

Després, la Missa de Caixers a la Catedral, oficiada pel caixer capellà. És l'acte religiós més important de la festa.

Quan entra la comitiva, l'organista toca es jaleo.

Al capvespre arriba sa Convidada. El caixer senyor atura el cavall sota el balcó de l'Ajuntament i, sense desmuntar, convida la corporació a presidir els jocs.

Abans de baixar a es Pla s'atura al convent de Santa Clara. Demana a la superiora que les monges s'encomanin a Déu perquè no hi hagi cap desgràcia.

Es Jocs des Pla

Tres jocs, tots al galop.

Córrer s'ensortilla. Enfilar amb una asta una anella penjada d'una corda. Qui l'encerta puja a la tribuna i se'n du una cullera de plata fermada a una canya verda.

Rompre carotes. Una carota és un escut de fusta ovalat amb una caricatura pintada sobre fons blanc: un personatge de Ciutadella o d'alguna llegenda d'aquí.

Cada any les pinta un artista, i el que hi ha pintat es guarda en secret fins que s'exposen a ca el caixer senyor.

Un genet la du. L'altre l'ha de rompre amb una lladriola, un gerret de fang vermell.

Se'n fan vuit i se'n rompen sis. Els bocins volen, i la gent s'hi tira a sobre.

Córrer abraçats. Dos genets a tota velocitat, un vora l'altre. S'han de donar la mà, abraçar-se i besar-se sense aturar els cavalls.

Com acaba

De matinada, la darrera beguda a ca el caixer senyor.

El caixer fadrí li entrega la bandera. La guardarà a ca seva tot el seu bienni.

I llavors es darrer toc de fabiol, en silenci, mentre acompanyen el caixer capellà fins a casa seva.

La melodia acaba amb una nota que es va apagant.

A poc a poc.

El 25, Sant Joanet, la festa es tancava amb un castell de focs. Ja no: el 2024 l'Ajuntament hi va afegir drons —«una primera prova», deia l'expedient, perquè són «més sostenibles i amb manco complicacions per a la seguretat»— i el 2026 el tancament va ser música en directe i un espectacle de làsers a es Born.

Cada any tornen els mateixos actes, en el mateix ordre, amb les mateixes regles no escrites.

Canvien els noms dels caixers. No canvia la festa.