Tot el que fa un Ajuntament costa doblers. I aquests doblers no són infinits.

El document que diu quants n'hi ha i on van es diu pressupost.

És, senzillament, el pla de comptes de l'any: què entra i què surt.

D'on surten els doblers

Els ingressos d'un Ajuntament vénen, sobretot, de tres llocs:

  • Impostos. El més gros és l'IBI, el que pagues per tenir un immoble. També el de vehicles o el de plusvàlues.
  • Taxes i preus públics. El que pagues per un servei concret: fems, aigua, un gual, una llicència.
  • Transferències. Doblers que arriben de l'Estat i del Govern balear.

Quan tot això no basta, de vegades es demana un préstec. Però el gruix ve d'aquí.

En què es gasten

Les despeses es reparteixen, a grans trets, en:

  • Personal: els sous de qui hi treballa.
  • Serveis: neteja, enllumenat, aigua, manteniment.
  • Inversions: les obres, allò que queda (una plaça, un carrer nou).
  • Subvencions: ajudes a entitats, festes, esport.

Qui ho decideix

El pressupost no el firma el batle tot sol.

L'aprova el ple, amb el vot dels regidors: com va una sessió i què s'hi vota. Per això, quan un govern està en minoria, treure el pressupost endavant és una de les proves de foc del mandat. A Ciutadella, el govern suma onze regidors dels vint-i-un.

I si no s'aprova a temps? Es prorroga el de l'any anterior: es continua amb els mateixos números fins que n'hi hagi de nous.

El truc de lletra petita

Durant l'any, els números es poden moure. A això se'n diu modificació de crèdit: passar doblers d'una partida a una altra.

Ho sentiràs sovint als plens. Ara ja saps què vol dir.